La realitat del món sensible està fora de tota discussió.
Existeixen diferents èpoques en que els homes descubreixen que poden deixar de ser homes.I es volen mantenir ferms.Aquesta és la línia que segueix el cínic, que no volia res més que ser tot un home, i per ser un home Diògenes es va haver de convertit en un gos.
Tot i admetre l'existència d'un déu monoteista, portaven una existència bastant laica, en el sentit que assistien poc a actes de fe oficials i no els importava criticar aspectes religiosos com, per exemple, la fe en una vida després de la mort.
Van agafar com a models la naturaleza i els animals, i els van adoptar com a exemples d'autosuficiència
, basant-se en això van proposar un model de comportament ètic que consideraven fonamentalper trobar la felicitat, encara que només era possible mitjançant una rigurosa disciplina física i mental.
"ladrar a los poderosos, morder a los importantes y no reconocer más autoridad que la naturaleza"
.
Diògenes, va escriure varies obres, però que es van perdre.
360-270 aC.
Pirró
Escepticisme
Tot el que és diferent a nosaltres és indiferent (adiàfora)
No hi ha res de feliç ni res de cert
Molts escèptics són ateus o agnòstics i tenen una visió del món naturalista
La sensació només té a veure amb l'aparença.
No puc dir : Això és , sinó això em sembla.
Afirma que és impossible trobar una veritat definitiva.
Sképtomai
Sillol
41-270 aC.
Epicur
Hedonisme
(Epicurisme)
El cos amb les seves limitacions és l'única realitat.
Els dos principis fonamentals de la vida són: el plaer i el dolor.
El cos humà té dret auna cura i una defensa que l'alliberin de la pobresa i la violència.
L'ànima posseeix tres facultats: raó, ment i sensació.
Accepta l'existència de Déu. Creu que no hem de tenir por als Déus perquè per ells les persones són insignificnts.
Estar en el món: saber escollir.
La intel·ligècia és la veritable excel·lència.
Els del jardí= els seus seguidors
Carta a Meneco
335-264 aC.
Zenó de Cíton
Estoïsme
L'ànima humana és la realitat còsmica.
La naturalesa i raó són la mateixa cosa.
Només és real allò qe té cos.
El destí està escrit.
Tot el coneixement ve a partir dels sentits. Els coneixements no són innats sinó comuns a tots els homes.
Felicitat= prinicipi fonamental.
Cartas del rey Antígono
1225-1274 dC.
Sant Tomàs d'Aquino
Aristotalisme Cristià
Aristotèlica. Món material a observar amb els sentits. Era monjo i creia en Déu, en el cel i en l'Església.
La observació del món material li serveix per demostrar l'existència de Déu.
És un ésser intermedi, format de cos i ànima. El cos connecta l'ésser humà amb els éssers corporis naturals, i l'ànima amb els immaterials.
Existència de Déu demostrada a partir de l'observació de la seva obra.
Distinció entre fe i raó. No hi ha doble veritat.
Té l'origen en els sentits.
Llibre de les Sentències.
L'ésser i l'escència.
Summa contra gentiles.
Summa theologica
1290-1349 dC.
Guillem d'Occam
Nominalisme
Diu que només existeixen les coses concretes, singulars.
Principi de la singularitat.
Defensa de la pobresa evangèlica.
Únicament es pot conèixer allò que pot ser intuit o experimentat.
Fa una oposició radical entre fe i raó.
Tota cosa que existeix fora de l'ànima és realment singular i una en nombre.
Comentari de les Sentències de Pere Llombard.
Summa en què comenta la lògica aristotèlica.
1473-1543 dC.
Nicolau Copèrnic
Rebutja la proposta aristotèlica.
També rebutja l’astronomia ptolemaica.
Segons Copèrnic la Terra es mou de diferents maneres:
- diari
- anual
- declinació
Deia que la Terra no era el centre de l’Univers igual que l’home tampoc ho era.
Interpretació de Wittinberg; era la seva teoria i s’havia donat a conèixer per mitjans protestants.
Principi d’uniformitat del moviment circular respecte al seu centre.
Teoria heliocèntrica.
La forma del món i la simetria exacta de les seves parts.
De les revolucions dels cossos celestes
1564-1642 dC.
Galileu
pensador catòlic de la ciència
Creador del mètode experimental entre moltes altres teories i invents (telescopi).
No declarava un univers infinit.
va ser el primer en observar les taques solars.
Tenia respecte a la mort.
Era una persona laica, volia ensenyar als teòlegs i doctors com interpretar les Escriptures de l’Esglèsia.
Doctrina falsa contrària a l’Escriptura
Diàleg sobre el sistema dels móns (1632)
Discursos i demostració matemàtica a l’entorn de dues noves ciències relacionades amb la mecànica (1638).
Si obreus Nuntius (1610).
Les fases de Venus. Cartes a la gran duquessa de Toscana
, basant-se en això van proposar un model de comportament ètic que consideraven fonamentalper trobar la felicitat, encara que només era possible mitjançant una rigurosa disciplina física i mental.
.
No puc dir : Això és , sinó això em sembla.
Afirma que és impossible trobar una veritat definitiva.
(Epicurisme)
Els dos principis fonamentals de la vida són: el plaer i el dolor.
L'ànima posseeix tres facultats: raó, ment i sensació.
La intel·ligècia és la veritable excel·lència.
La naturalesa i raó són la mateixa cosa.
La observació del món material li serveix per demostrar l'existència de Déu.
Distinció entre fe i raó. No hi ha doble veritat.
Té l'origen en els sentits.
L'ésser i l'escència.
Summa contra gentiles.
Summa theologica
Fa una oposició radical entre fe i raó.
Summa en què comenta la lògica aristotèlica.
També rebutja l’astronomia ptolemaica.
- diari
- anual
- declinació
Teoria heliocèntrica.
La forma del món i la simetria exacta de les seves parts.
No declarava un univers infinit.
va ser el primer en observar les taques solars.
Discursos i demostració matemàtica a l’entorn de dues noves ciències relacionades amb la mecànica (1638).
Si obreus Nuntius (1610).
Les fases de Venus.
Cartes a la gran duquessa de Toscana