Quins són els problemes que es plantegen els filòsofs presocràtics en aquestes pàgines?
Tots els filòsofs presocràtics que hem treballat tenen un punt en comú, volen sortir de la ignorància mitjançant el saber, els seus coneixements i les seves observacions.
Amb aquestes observacions han arribat a la conclusió que tot és el tot excepte els contraris (aigua i foc).
Afirmen que la vida és un constant cicle que no té ni principi ni final. Anaximandre va anomenar aquest cicle amb el nom de: ápeiron.També creuen en la oposició de la realitat de l'ésser, com diu el folòsof Heràclit.
Un dels problemes més importants que tenien els filòsofs era la relació amb la societat, ja que per sortir de la ignorància, que era el seu objectiu, havien de ser els més sabis i el poble mai aprobava les seves teories ni coneixements, per tant, es sentien desplaçats.
Heràclit diu que el foc és la creació del món i de la vida, per tant, que el món no va ser creat per Cap Déu ni per cap ésser.
Anaxímenes ens diu que la respiració és el principi de la vida i el fonament de les coses (arkhé) és l'aire.
Tales de Milet es preguntava el nostre orígen i afirmava que el pirnicpi de l'orígen era l'aigua, ja que la terra estava formada sobre l'aigua.
Anaximandre deia que la idea fonamental és mantenir un ordre en el procés de realitat i crear un equilibri que elimini les injustícies.
Pitàgores va eliminar el concepte de pas sat i futur perquè tot és un mateix moment, per tant, no existeixen ni les hores ni segons . També afirma que tot és el mateix i és diferent.
L’ARKHÉ (principi de tot) DELS PRIMERS FILÒSOFS
TALES
ANAXIMANDRE (610 a 547 aC)
ANAXÍMENES
HERÀCLIT
Aigua La Terra estava sobre l’aigua.
Ápeiron Principi i element de les coses existents que conté tota la causa del naixement i la destrucció del món. La realitat és indeterminada, imprecisa, amb múltiples aparences.
Aire L’observació dels processos naturals (pluja, evaporació, formació dels núvols o respiració com a principi de vida). Idea d’una respiració del cosmos que viu i dona vida.
Foc El cosmos no l’ha fet cap déu ni home, sinó el foc sempre viu, que s’encén i s’apaga. El foc també és llum i expressa la intel·ligència. L’alè de l’home també relacionat amb el foc.
A partir de l'observació van començar a desmentir els mites que hi havien hagut fins aleshores. També van intentar establir models en els quals podien explicar la naturalesa (physis).
TALES DE MILET
Ens diu que l'aigua és el principi de tot
ANAXIMANDRE
Ens afirma que tot és cíclic , i que la realitat és una roda sense inici ni final.
ANAXÍMENES
Manifesta que el fonament de les coses (arkhé) és l'aire.
HERÀCLIT
No hi haurà cap moment igual a la vida.
El lógos: Raó universal que tot ho unifica.
PITÀGORES
Afirmava que l’ànima és immortal
PARMÈNIDES
La via de la verita: L’ésser i el pensar són la mateixa cosa. Aquesta afirmació col·loca l’especulació filosòfica en l’exclusiu món de la ment que viu en els seus propis productes. Allò que és, és; i allò que no és, no és.
Allò que és l’ésser. Atributs d’aquest ésser: increat, indestructible, complet, immòbil, infinit
Per tant,
A partir del coneixement de la seva realitat, a través de l’observació de la naturalesa pretenen donar explicacions plausibles a les preguntes sobre la creació de la vida, l’ésser humà, el cosmos, ...
Estableixen una relació de conceptes a partir dels fenòmens que ells coneixen (foc, aigua, aire) i busquen conceptes que puguin descriure la complexitat del que els envolta.
Com valora cada grup aquestes solucions?
Quina és l'opinió del grup? Hi està d'acord? Quina solució donaríeu vosaltres?
Un dels problemes més grans que tenien els presocràtics és que no podien compartir els seus descobriments o investigacions amb la gent que els envoltava ja que aquests els rebutjaven al no entendre les seves idees. 1. Tales de Milet
Estem d’acord que tots provenim de l’aigua igual que els éssers vius del nostre planeta i les plantes. També ens sembla una solució molt innovadora per a la epoca i molt encertada, perque Tales es va adonar de que per a descobrir el món, basant-se en el mètode empíric i la observació de la realitat.
Una part del grup creu que el mètode científic és l'únic mètode per a arribar a assolir un concepte de la realitat.
2. Anaximandre
En una part del que diu el text estem uns d’acord i uns en desacord. Els que defensem la postura que hi estem d’acord, donem la raó a Anaximandre en el fet de que tot és cíclic, no es neix ni es mor, ja estem vius des d’un principi de la creació de la Terra però no tenim consciència alguna de recordar la nostra vida fa milions d’anys, tots som molècules compostes d’àtms i estem vius des del Big Bang. Els que estem en desacord opinem que naixem i morim, tot té un inici i tot té un final. En altres paraules, abans de néixer des del ventre de la mare, no estàvem vius.
3. Anaxímenes
La nostra opinió respecte al tema que planteja Anaxímenes sobre que el fonament de les coses és l’aire la donem per vàlida ja que estem totalment d’acord. La respiració i l’aire són principis importants en la nostra vida ja que sense respirar i sense oxigen a l’aire la vida seria totalment dificultosa per tots i cada un de nosaltres.
4.Heràclit
En qüestió a les afirmacions que fa Heràclit de que no hi ha cap moment igual a la vida, hi estem d'acord ja que entenem que si ara nosaltres fem una cosa i ens queda bé i al cap d'uns dies la volem repetir, aquesta cosa que repetim per molt que volguem que ens quedi igual , ja no serà la mateixa.
5. Pitàgores
La seva teoria es va centrar en eliminar el concepte de passat i futur. Nosaltres estem d’acord en que tot és un constant cicle, i que tot va canviant, però també creiem que dins d’aquest cicle es pot parlar de passat i futur, és a dir, nosaltres parlaríem del concepte d’hores i segons ( que ell va eliminar) dins del cicle constant que diu que formem part.
6. Parmènides d’Elea
El que planteja aquest filòsof és l’ésser i el pensar són la mateixa cosa. Podem dir que estem d’acord ja que un altre principi que és important en tots els éssers és la idea de comunicar el seu pensament. Tots necessitem fer-ho per sentir-nos bé.
Si tots ens quedéssim sempre callats i mai diguéssim res tot seria molt diferent de com són les coses ja que tothom diu el que pensa, l’ésser necessita expressar-se, Parmènides defensa la idea de la expressió escrita a base de poemes i de personatges pacífics però no tot té perquè ser escrit. Podem expressar-nos oralment i amb forma de símbols i de moltes altres maneres que faran que els altres éssers puguin comprendre el que un vulgui i pretengui comunicar.
Resumidament, hi ha gent que necessita sortir de l’ ignorància i un primer pas és l’escriptura.
Pitàgores, (582-507 aprox.) va néixer a la illa de Samos, i va ser un filòsof i matemàtic grec, conegut principalment ja des de ben petits pel teorema de Pitàgores.
Pàgines 9, 10/2, 11/3, 12, 13, 14, 15, 16, 17.
Tots els filòsofs presocràtics que hem treballat tenen un punt en comú, volen sortir de la ignorància mitjançant el saber, els seus coneixements i les seves observacions.
Amb aquestes observacions han arribat a la conclusió que tot és el tot excepte els contraris (aigua i foc).
Afirmen que la vida és un constant cicle que no té ni principi ni final. Anaximandre va anomenar aquest cicle amb el nom de: ápeiron.També creuen en la oposició de la realitat de l'ésser, com diu el folòsof Heràclit.
Un dels problemes més importants que tenien els filòsofs era la relació amb la societat, ja que per sortir de la ignorància, que era el seu objectiu, havien de ser els més sabis i el poble mai aprobava les seves teories ni coneixements, per tant, es sentien desplaçats.
La Terra estava sobre l’aigua.
Principi i element de les coses existents que conté tota la causa del naixement i la destrucció del món. La realitat és indeterminada, imprecisa, amb múltiples aparences.
L’observació dels processos naturals (pluja, evaporació, formació dels núvols o respiració com a principi de vida). Idea d’una respiració del cosmos que viu i dona vida.
El cosmos no l’ha fet cap déu ni home, sinó el foc sempre viu, que s’encén i s’apaga. El foc també és llum i expressa la intel·ligència. L’alè de l’home també relacionat amb el foc.
Heràclit: http://www.youtube.com/watch?v=k357SnIeaNg&feature=related
A partir de l'observació van començar a desmentir els mites que hi havien hagut fins aleshores. També van intentar establir models en els quals podien explicar la naturalesa (physis).
TALES DE MILET
Ens diu que l'aigua és el principi de totANAXIMANDRE
Ens afirma que tot és cíclic , i que la realitat és una roda sense inici ni final.
ANAXÍMENES
Manifesta que el fonament de les coses (arkhé) és l'aire.
HERÀCLIT
No hi haurà cap moment igual a la vida.
El lógos: Raó universal que tot ho unifica.
PITÀGORES
Afirmava que l’ànima és immortal
PARMÈNIDES
La via de la verita:
L’ésser i el pensar són la mateixa cosa. Aquesta afirmació col·loca l’especulació filosòfica en l’exclusiu món de la ment que viu en els seus propis productes. Allò que és, és; i allò que no és, no és.
Allò que és l’ésser. Atributs d’aquest ésser: increat, indestructible, complet, immòbil, infinit
Per tant,
A partir del coneixement de la seva realitat, a través de l’observació de la naturalesa pretenen donar explicacions plausibles a les preguntes sobre la creació de la vida, l’ésser humà, el cosmos, ...
Estableixen una relació de conceptes a partir dels fenòmens que ells coneixen (foc, aigua, aire) i busquen conceptes que puguin descriure la complexitat del que els envolta.
Un dels problemes més grans que tenien els presocràtics és que no podien compartir els seus descobriments o investigacions amb la gent que els envoltava ja que aquests els rebutjaven al no entendre les seves idees.
1. Tales de Milet
Estem d’acord que tots provenim de l’aigua igual que els éssers vius del nostre planeta i les plantes.
També ens sembla una solució molt innovadora per a la epoca i molt encertada, perque Tales es va adonar de que per a descobrir el món, basant-se en el mètode empíric i la observació de la realitat.
Una part del grup creu que el mètode científic és l'únic mètode per a arribar a assolir un concepte de la realitat.
2. Anaximandre
En una part del que diu el text estem uns d’acord i uns en desacord. Els que defensem la postura que hi estem d’acord, donem la raó a Anaximandre en el fet de que tot és cíclic, no es neix ni es mor, ja estem vius des d’un principi de la creació de la Terra però no tenim consciència alguna de recordar la nostra vida fa milions d’anys, tots som molècules compostes d’àtms i estem vius des del Big Bang. Els que estem en desacord opinem que naixem i morim, tot té un inici i tot té un final. En altres paraules, abans de néixer des del ventre de la mare, no estàvem vius.
3. Anaxímenes
La nostra opinió respecte al tema que planteja Anaxímenes sobre que el fonament de les coses és l’aire la donem per vàlida ja que estem totalment d’acord. La respiració i l’aire són principis importants en la nostra vida ja que sense respirar i sense oxigen a l’aire la vida seria totalment dificultosa per tots i cada un de nosaltres.
4.Heràclit
En qüestió a les afirmacions que fa Heràclit de que no hi ha cap moment igual a la vida, hi estem d'acord ja que entenem que si ara nosaltres fem una cosa i ens queda bé i al cap d'uns dies la volem repetir, aquesta cosa que repetim per molt que volguem que ens quedi igual , ja no serà la mateixa.
5. Pitàgores
La seva teoria es va centrar en eliminar el concepte de passat i futur. Nosaltres estem d’acord en que tot és un constant cicle, i que tot va canviant, però també creiem que dins d’aquest cicle es pot parlar de passat i futur, és a dir, nosaltres parlaríem del concepte d’hores i segons ( que ell va eliminar) dins del cicle constant que diu que formem part.
6. Parmènides d’Elea
El que planteja aquest filòsof és l’ésser i el pensar són la mateixa cosa. Podem dir que estem d’acord ja que un altre principi que és important en tots els éssers és la idea de comunicar el seu pensament. Tots necessitem fer-ho per sentir-nos bé.
Si tots ens quedéssim sempre callats i mai diguéssim res tot seria molt diferent de com són les coses ja que tothom diu el que pensa, l’ésser necessita expressar-se, Parmènides defensa la idea de la expressió escrita a base de poemes i de personatges pacífics però no tot té perquè ser escrit. Podem expressar-nos oralment i amb forma de símbols i de moltes altres maneres que faran que els altres éssers puguin comprendre el que un vulgui i pretengui comunicar.
Resumidament, hi ha gent que necessita sortir de l’ ignorància i un primer pas és l’escriptura.